És tardor. Ja fa fresca, va ploure fa setmanes i el terra del bosc és humit.
Ja ha arribat l'hora d'agafar el cistell i la màquina de fer fotos, i a la muntanya, que hi manca gent!
Hem de triar alguna vall o muntanya no gaire visitada, o almenys, sense gaire gent, per que no anem a fer cap acte social, sinó un acte de gaudi en certa manera íntim, entre la Natura i un mateix...
Si estem en el lloc i en el moment oportú, potser podrem collir alguns dels fruits que ens ofereixen els boscos.
Si mirem al front, trobarem gerds, groselles, cireres d'arboç, aranyons, i d'altres...
Caminant mentre mirem per terra, sota els boixos, enmig de l'herba, o senzillament al bell mig del camí, trobarem fredolics, rovellons, llenegues, camagrocs.
Potser també podrem collir la lúgubre i al mateix temps molt saborosa trompeta de la mort. I el delicat (de color i de gust) anisat...
I també, amb poc o nul valor gastronòmic, però amb més bellesa si cap, d'altres bolets dignes de ser fotografiats, que no collits, com l'amanita muscaria, el rei de la foto de bosc, la gita de bruixa, de nom i aspecte suggeridors, i molts d'altres, amb colors delicats de tonalitats difícils de reproduir, i que ens fan pensar més en els follets i altres éssers fantàstics que sens dubte els habiten, que no pas en les conseqüències de ingerir-los...
Tot plegat només es pot fruir amb l'actitud adequada, d'aproximació respectuosa, de ganes de caminar, d'agafar només el que has d'aprofitar, tot anar fent gana amb l'exercici, omplint els pulmons amb la puresa de l'aire de la muntanya, amarant l'esperit amb les visions d'aquestes petites criatures vegetals de coloraines i sentint les suaus remors de l'aire movent les branques, o els sorollets que anem produint al trepitjar amb respecte un terra que molts cops sembla que ningú l'hagi mai petjat.
I si som molt silenciosos i atents, descobrirem algun animaló fent la seva. Cada cop més difícil, però.
Bé, si ho hem encertat, després de fer un bon àpat, tornarem a casa amb un cistell ple de petites meravelles naturals, i amb unes poques però boniques fotos per abocar a l'ordinador, i, el que és més important, amb unes imatges i uns sons gravats a la memòria, que ens acompanyaran força hores o, àdhuc, força dies, donant-nos la pau que teníem quan les estàvem gaudint.
